El ioga es una pràctica molt antiga, contrastada i reconeguda per la UNESCO : “La filosofia subjacent a l’antiga pràctica de l’ioga a l’Índia ha influït en nombrosos aspectes de la societat d’aquest país, que van des de la salut i la medicina fins a l’educació i les arts. Basats en la unificació de la ment, el cos i l’ànima per millorar el benestar mental, físic i espiritual, els valors de ioga constitueixen una part important part de l’ethos de la comunitat.” És la mateixa UNESCO qui va establir com a dia mundial del ioga el 21 de juny.
En les classes que dirigeixo cerco que les postures esdevinguin ioga.
Ens recolzem en la Bhakti (la devoció), en el mantra.
Utilitzem el cos com a vehicle per transcendir la ment i arribar a l’anima.
Produïm ioga.
Patanjali : “Quan hi ha ioga l’observador torna a la seva naturalesa”
Llavors tornem a la nostra naturalesa d’observadors.
Observem la nostra vida d’una forma més relaxada com espectadors i espectadores.
I com observadors i observadores creem la nostra realitat.
Treballem amb el cos, aquietem la ment i arribem a l’ànima. Arriba la inspiració.
Cada pràctica és una renovació, un creixement.
Insistim en la pràctica. Aquest és el camí, aquest és el camí del ioga.
És Una Postura Davant la Vida