Hi ha hagut etapes de la meva vida que, sense voler, a vegades conscient i a vegades no, he anat posant barrots al meu voltant fins que quan m’he adonat, havia construït una gàbia al meu voltant.
Amb el dominador comú de la toxicitat: feines, persones, objectes, compromisos, manies i aferraments, han sigut algunes de les principals matèries primeres d’aquests empresonaments.
I dins d’aquestes gàbies ho he passat molt malament, puix no hi ha pitjor sensació que sentir-se atrapat.
He après, però, que totes les gàbies tenen una sortida: canviar de feina, deixar anar aferraments, superar manies, etc. Tanmateix, sovint la porta d’una gàbia està feta de tal manera que es confon amb el tot, no es distingeix quins barrots són porta i quins són estructura.
Cal examinar, cal estar atents, i quan trobem la frontissa, l’oportunitat, hem d’obrir i sortir. A vegades podem obrir nosaltres des de dins, a vegades han d’alliberar-nos des de fora.
Sigui com sigui, no deixem d’explorar perquè sempre hi ha una escapatòria .
La vida és bonica quan es viu en llibertat.
És Una Postura Davant La Vida
Català
Español
English
Français
Euskara
Português