Categoria: Uncategorized

De la mateixa manera que l’Homo habilis va esdevenir Homo erectus, amb aprenentatge, desaprenentatge i treball, la nostra actitud assoleix una verticalitat. Tanmateix, la verticalitat requereix equilibri, i de la mateixa manera que quan l’Homo erectus perd l’equilibri, és atret per la gravetat de l’espai, quan perdem l’equilibri existencial som atrets per la gravetat de les circumstàncies.
Mentre aprenem a mantenir l’equilibri: l’ensopegada, on anem a parar en la caiguda i com tornar a la verticalitat, són els factors que cal analitzar i que treballem en el ioga de les 15 observacions.
És Una Postura davant la Vida

Ahir vaig anar a l’audició del meu nebot que amb poca edat ja promet ser un gran músic.
Passaven els infants nerviosos per delitar-nos amb tres peces musicals que havien après i assajat cadascun.
I com a infants i aprenents, exercien el seu dret d’equivocar-se en les seves execucions. Errades humanes que no alteraven ni la bellesa de la peça, ni la virtuositat dels petits intèrprets.
Tanmateix, és curiós que sempre hi ha dos tipus d’errades:
Hi ha l’errada detectada, la que comet qui tot executant la peça s’equivoca en una nota o perd el compàs, i para de tocar, convertint l’errada en una tragèdia que tothom detecta i identifica. Després continua i en el balanç de la seva intervenció tothom hi té present l’errada.
I hi ha l’errada no detectada, la que comet qui executa la pesa perfectament, amb totes les notes en el seu lloc des del principi fins al final i que s’aixeca i saluda cofoi de si mateix, abrigallat amb els aplaudiments del públic, que ha executat la peça matemàticament perfecta, però sense ni una espurna de literatura, sense passió, colpejant l’instrument i sense aixecar cap mena de sentiment.
D’altra banda, el primer, el que s’emporta l’etiqueta de l’errada, ha encertat el 90% de les notes amb passió, fent que la música faci el seu servei: emocioni, expliqui i flueixi.
Potser a la vida passi el mateix, potser no cal una execució tan matemàticament perfecta de l’existència, perquè, encara que no siguem infants, sempre som aprenents, i podem exercir el nostre dret a equivocar-nos, i potser estarem igual d’encertats o errats si vivim una mica més amb el cor i una mica menys amb el pensament.

És Una Postura Davant La Vida

Actualment, sortir de festa, sobretot per als joves, ve associat a altes hores de la nit, a llocs tancats amb focus encegadors, amb música enllaunada a tot volum que no permet ni parlar, i a grans dosis d’alcohol, de tabac i alguna cosa més. No és estrany que als serveis o carrers propers al local on se celebra la suposada festa ens trobem amb persones vomitant o a terra marejades. Molts joves surten de festa i arriben a casa amb una sensació de buit.

Des del meu punt de vista sortir de festa, tal com ho fem actualment i des de fa anys també, és un acte contrari a la salut.

Imagina anar de festa a un local ventilat, ple de prana, on poguessis respirar. On cada consumició fos medicinal, un benefici per a la salut, on es comentés la cultura, on es pogués parlar, ballar, gaudir del sol, del capvespre, on les persones es coneguessin de debò. Un lloc del que sortissis millor del que havies entrat.

Divertir-se menjant i bevent saludablement, alimentant el cos. Amb converses agradables i profitoses, alimentant la ment.

Per què no?

Divertir-se amb la música agradable, ballant, lligant, respirant, en un entorn agradable, beneficiant alhora la salut física i mental.

Sortim de festa?

És Un Postura Davant La Vida