Una postura davant la depressió

Imagina la depressió com l’enquistament de la tristesa. Imagina la depressió com la tristesa congelada i atrapada en el gel.
Per poc sensibles que siguem, totes i tots tenim motius per estar tristos, la tristesa forma part de la felicitat i cal viure-la, cal plorar-la, cal viure la tristesa fins a esgotar-la, si no, si la tristesa es nega: s’enquista i es converteix en depressió.
La depressió és l’enquistament de la tristesa, és la tristesa congelada i atrapada en el gel. Si no podem trencar el gel, cal desfer-lo, i el gel es desfà amb calor, calor de les persones, calor de l’art i sobretot la calor de l’exercici físic.
Quan apliquem calor a la fredor el gel es desfà i s’allibera la tristesa i ens desvela els motius per poder-los plorar. Imagina les llàgrimes com l’aigua que desprèn el gel en desfer-se. Desfogant-nos, esgotem la tristesa, i de mica en mica arribem a l’estabilitat.
A moltes persones els costa sortir de la depressió perquè el camí d’anada és el mateix que el de tornada i per arribar a l’equilibri, cal abans passar per la tristesa, i quan arriba la tristesa ens fa por i tendim a recular.
Si tens depressió, empra les últimes forces que tinguis, encara que et sembli sense sentit, i fes exercici, vés a córrer, balla, mou-te el que puguis. Desfés el gel i allibera la tristesa.