La felicitat pixelada

Si una fotografia que observem a l’ordinador està composta de píxels, la felicitat està composta d’instants.

Les fotografies que veiem en la pantalla de l’ordinador o del mòbil estan formades per píxels. El píxel o pícsel és una nova paraula anglesa que significa: ‘element de la imatge’ i és la unitat mínima que forma una imatge.

Perquè una fotografia es vegi bé en l’ordinador o en el mòbil, ha de tenir un mínim de píxels, com més píxels la formin, millor es veurà la imatge. Si la fotografia no està formada per al mínim de píxels requerit, on hi hauria d’haver un píxel hi haurà un espai buit, si tenim molts espais buits, tindrem una imatge pixelada. Aquests espais buits s’apreciaran quan fem “zoom”, quan mirem la imatge de més a prop.

La felicitat està formada d’instants, si notem que la nostra felicitat està pixelada, hem de fer zoom, l’hem de mirar de més a prop i trobar els espais buits.

La felicitat està formada d’instants, d’instants feliços, que sovint són molt senzills: aquell entrepà en la terrassa d’un bar, aquella il·lusió el dia anterior al que has quedat amb un amic o amiga al que tens moltes ganes de veure, aquella pel·lícula que tornes a veure per vintena vegada, aquell passeig un tarda d’estiu, aquell instant en què et quedes mirant com plou des d’un portal on t’has aixoplugat, aquells moments d’amor o de notar com el vent t’acarona la cara quan entra per la finestra del tren. Tots aquests instants poden formar una bonica felicitat i hem de procurar que entre cada moment d’aquests no hi hagi gaire espai fins al proper.

I en la fotografia de la felicitat, també hi ha píxels de tristesa, perquè tota fotografia necessita contrast. No podem eliminar els moments de tristesa perquè quedaria un espai buit. Quan arriba la tristesa cal deixar-la fluir, plorar-la fins que s’esgoti i confiar en què, no molt lluny, en la imatge de la nostra felicitat ens espera un píxel ple de llum i de colors.