Ser feliç, malgrat tot.

Com si fos un cel de negre nit, que anem omplint d’estels, hem d’anar omplint la vida de petits instants d’alegria que brillin fins que tinguem un cel il·luminat.

La infelicitat és moltes vegades l’origen de patologies mentals com la depressió, l’ansietat, l’apatia, etc. que moltes vegades, també, desemboquen en malalties físiques.
Així doncs, totes i tots, no tan sols volem evitar la infelicitat sinó que ho necessitem.

Cadascú té la seva particular definició de felicitat i assolir-la passa per diferents formes d’entendre la vida, tanmateix som fràgils, i estem exposats, i, només que tinguem una mica de sentiments i estimem, sempre podem patir per algú i el pensament de felicitat s’allunya.

I encara que tot ens vagi molt bé en la nostra vida, només que tinguem una mica de consciència i empatia, si donem una ullada al món, a la pobresa, a la violència, al patiment aliè, podem pensar que la nostra felicitat queda enfosquida.

Llavors, què fem?

És impossible ser feliç.

La felicitat és un concepte del qual s’ha de tenir consciència, per tant és un estat que resideix en la ment. És la ment qui avalua, a partir de les dades de les quals disposa, si som feliços o no.

La tristesa és una emoció per tant no és el contrari de la felicitat, es pot estar trist i ser feliç al mateix temps, el contrari de la tristesa és l’alegria.

Quan fem ioga aquietem la ment, i la possibilitat de ser feliç s’esvaeix i s‘esvaeix també la possibilitat de ser infeliç, doncs si no hi ha ment, no hi ha avaluació.

Quan hi ha ioga no hi ha infelicitat i no existeix l’origen de moltes patologies.

Quan traslladem el ioga a la nostra vida, si fem que aquesta sigui la nostra postura davant la vida, la nostra ment està aquietada, i podem viure la tristesa sense que esdevingui patologia i segmentar el dia a dia robant-li a la quotidianitat moments d’alegria, moments que podem deixar que la nostra ment avaluï com a felicitat i d’aquesta manera podem estar forts i amb el pensament clar per poder treballar per tot allò que encara no hem assolit i per un món millor.

Com si fos un cel de negre nit, que anem omplint d’estels, hem d’anar omplint la vida de petits instants d’alegria que brillin fins que tinguem un cel il·luminat.