Quan estem estressats, en respirar omplim i buidem la part alta dels pulmons doncs suposa una forma ràpida d’obtenir oxigen, tanmateix poc profunda. Aquesta forma de respirar s’anomena respiració toràcica.
En la pràctica del ioga aprenem a respirar d’una forma més calmada i controlada des de la part baixa dels pulmons que implica una respiració profunda i amb més oxigen, és el que s’anomena la respiració abdominal.
En un món estressat òbviament estem acostumats a respirar d’una forma, ràpida, toràcica i sovint hem d’aprendre, i prendre consciència, per respirar d’una forma més tranquil·la, amb una respiració abdominal.
El mateix succeeix amb el pensament.
En un món estressat, la ment es fa protagonista de la nostra existència i sovint ens saboteja amb preocupacions i tessitures imaginàries.
Pensar des de la ment equivaldria a una respiració toràcica.
El ioga en la cerca de la meditació, cerca el cessament de la ment.
Quan aprofundim en la meditació, deixem de banda la ment i donem pas al cor, llavors es produeix el miracle, arriben pensaments però ja no són pensaments mentals produïts per la ment, són pensaments generats per la intuïció, els que particularment anomeno pensaments abdominals. Són pensaments que destil·len una saviesa real producte d’una netedat de soroll.
Et convido a pensar abdominalment i a degustar el deliciós fruit de la meditació.
Català
Español
English
Français
Euskara
Português